Benjamin Harrison

Benjamin Harrison

Benjamin Harrison
Nacionalitat:	Nortamericà
Ocupació:	Advocat
Naiximent:	20 d'agost de 1833
Lloc de naiximent:	North Bend, Ohio
Defunció:	13 de març de 1901 (als 67 anys)
Lloc de defunció:	Indianapolis, Indiana

Benjamin Harrison (North Bend, Ohio; 20 d'agost de 1833 - † Indianapolis, Indiana; 13 de març de 1901) fon el vigèsim tercer President dels Estats Units.

Biografia[editar | editar còdic]

Net del president William Henry Harrison, fon senador per Indiana. La seua gestió és millor coneguda per una série de lleis entre les que s'inclou la tarifa MacKinley, i per alcançar un presupost federal de gasts de mil millons de dólars, este últim principal causa de que fora derrotat per les demócrates en 1892.

En les eleccions a la Presidència no guanyà per una victoria esclafant, pero arreplegà una herència política i econòmica desconegudes fins la data. En primer lloc i per primera volta en décades, tenia majoria el Partit Republicà tant en el Senat, com en la Cambra de Representants. I en segon lloc, l'Unió conseguí un superàvit de mil millons de dólars, que s'invertiren en una série de grans obres públiques, com la millora de numeroses instalacions portuaries i fluvials. Se subvencionaren des de companyies de vapors fins envasadores de carn de porc i se pagaren moltes pensions a veterans de guerra; sent la devolució d'imposts especials cobrats durant la Guerra Civil als Estats de l'Unió un dels majors gasts.

La llei Sherman, concebuda contra els trusts, ratificada en 1890, declarava illegal qualsevol fusió d'empreses que restringira el comerç entre Estats o en nacions estrangeres. No obstant, esta llei no fon molt efectiva, al menys no immediatament.