Batalla de Covadonga

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
El Regne d'Astúries

La Batalla de Covandonga fon una escaramussa entre les tropes d'un noble visigot nomenat En Pelayo, i les tropes berebers de l'Emirat Dependent de Córdova, manades per Muza.

Els rebels visigots refugiats en Astúries, se negaren a pagar els imposts que l'Emirat exigia, aixina que el walí de la regió manà a Muza a escarmentar als rebels. Estos se feren forts en la Santa Cova de Covadonga, en el monte Aseuva. Des d'esta posició soltaren a “l'eixercit" (ya que a soles estava compost per uns 50 hòmens) musulmà. La tropa d'En Pelayo llançà pedres a l'eixercit musulmà que fon sorprés pel flanc (no sé sap si fon pel de la dreta o el de l'esquerra).

Muza morí a causa d'una pedrada i els seus hòmens tractaren d'escalar el Mont Aseuva, vadejant el riu Deva, en tan mala sort que hagué un desprendiment de terra (era primavera i el riu anava ple) i ahí moriren la majoria dels musulmans, els demés conseguiren escapar.

Conseqüències de la "batalla"[editar]

La moral dels rebels pujà lo suficient com per a resistir a les següents expedicions, les lluites internes de l'Emirat permetreen als rebels no expondre's a una gran expedició, aixina pogueren crear lo Regne d'Astúries, que més tart conquistarà la part nort de Galícia.