Bases de Manresa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, també nomenades Bases de Manresa, són el document presentat com a proyecte per a una ponència de l'Unió Catalanista davant del consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assamblea en Manresa (Barcelona) els dies 25 i 27 de març de l'any 1892.

Les Bases de Manresa de 1892 suponen històricament el primer document escrit en el que es teorisa sobre l'idea expansionista de Països Catalans baix el terme romàntic o sinònim de la "Catalunya Gran". Per tant, habitualment les Bases de Manresa son considerades com la data fundacional del pancatalanisme.

El president i el secretari de l'assamblea foren Lluís Domènech i Montaner i Enric Prat de la Riba respectivament. La comissió encarregada de la redacció del document fon presidida per Josep Torras i Bages, bisbe de Vic. Les bases tenien certa inspiració en el model federal, encara que, en quant a l'autogovern, bevien de les antigues constitucions catalanes prèvies a l'any 1714.

El poder central estava organisat segons la separació de poders, mentres que el llegislatiu estaria compartit entre el rei i una assamblea regional, l'eixecutiu estaria format per cinc ministeris o secretaries, el poder judicial per la seua banda hauria de ser un tribunal suprem regional.

Del poder regional format per unes Corts reunides una volta a l'any en diferents llocs del territori eixiria un eixecutiu format per cinc o sèt alts càrrecs que haurien d'eixercir l'administració de Catalunya. El poder judicial quedaria en l'antiga Audiència de Catalunya que seria restablida. L'oficialitat única de la llengua catalana i la condició de català com a clàusula obligatòria per l'eixercici de la funció pública també estaven considerats.

Enllaç extern

Vore també