Ayacor
| Ayacor | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | La Costera | |||
| • Partit judicial: | Xàtiva | |||
| Ubicació: | 38°58′21″N 0°34′28″O | |||
| • Altitut: | 199 msnm | |||
| Superfície: | n/d | |||
| Població: | 730 hab. (2019) | |||
| • Densitat: | n/d | |||
| Gentilici: | Ayacorí/na | |||
| Predomini llingüístic: | Valéncia | |||
| Còdic postal: | 46659 | |||
| Festes majors: | Ultima semana de setembre | |||
| Alcalde: | Ricardo Cardona (PPCV) | |||
| Pàgina web: | Web d'Ayacor | |||
.jpg)
Ayacor és una pedania de Canals en la Comunitat Valenciana, Espanya. Situada en el sur de la província de Valéncia, en la comarca de La Costera.
Geografia[editar | editar còdic]
Situat a l'esquerra del riu Canyoles, en una plana regada per les sequies de la Llosa i de Ranes. Antiga alqueria musulmana, tenia el 1609, any de l'expulsió morisca, 63 focs de cristians nous. Fins al 1879 constituí un municipi.
Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]
El terme municipal d'Ayacor llimita en les següents localitats: Canals, L'Alcúdia de Crespins, Ayelo de Malferit, Cerdà, La Granja de la Costera, Xàtiva, Llanera de Ranes, Montesa, L'Olleria, Torrella i Vallés, totes elles de la província de Valéncia.
Climatologia[editar | editar còdic]
El clima en Ayacor és mediterràneu, encara que per la seua situació relativament alluntada de la costa i entre valls, en una ala de montanya de solana (cap al surest), els estius son més calorosos que en atres zones de la Comunitat Valenciana, registrant-se freqüentment les màximes de tota la regió en estiu.
Demografia[editar | editar còdic]
Ayacor conta en 730 habitants segons el cens del INE de l'any 2019.
| Evolució demogràfica d'Ayacor[1] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1842 | 1857 | 1860 | 1877 | 2001 | 2006 | 2018 | 2019 | ||||||||||||
| 340 | 475 | 479 | 693 | 705 | 740 | 727 | 730 | ||||||||||||
Història[editar | editar còdic]
Antiga alqueria musulmana, tenia en 1609, any de l'expulsió dels moriscs, 63 llars de cristians nous. Fins a l'any 1879 va constituir un municipi, al qual s'havia agregat el de la Torre dels Flares) anys abans.
Monuments[editar | editar còdic]
- Iglésia Parroquial de Sant Jaume Apòstol. Construïda en el sigle XVI (fins a llavors va pertànyer a la colegiata de Xàtiva) i, fins al principi del sigle XX, tenia anexa la de la Cerdà. L'actual iglésia fon construïda en l'any 1760
- Ermita en honor al Santíssim Crist del Mont Calvari.
Festes locals[editar | editar còdic]
Festa al Patró del poble:
- Sant Jaume Apòstol, Semana del 25 de juliol.
Festes al Santíssim Crist del Mont Calvari:
- Primera semana de festes (Última semana de setembre)
- Baixada del Crist, dumenge pel matí.
- Segona semana de festes.
- Dia de Sant Antoni de Pàdua, dissabte.
- Pujada del Crist, dumenge per la vesprada/nit.
Festa a la Patrona del poble:
- Nostra Senyora del Pilar, 12 d'octubre.
Fira d'artesania
- Una semana despuix de la festa de la Pilarica.
Persones célebres[editar | editar còdic]
- Ricardo Tormo, pilot de motociclisme bicampeó del mon.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Font: Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
En el Cens de 1877 s'inclou el municipi 46519 (Cerdà).
En el Cens de 1887 el municipi desapareix perque s'integra en el municipi 46081 (Canals)
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Ayacor de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ayacor.- Conéixer Canals, portal sobre Canals