Avelí Corma
| Avelí Corma Canós | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Químic, científic i investigador. | ||
| Naiximent: | 15 de decembre de 1951 | ||
| Lloc de naiximent: | Moncofa, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Avelí Corma Canós (Moncofa, 15 de decembre de 1951), és un químic, científic i investigador valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Avelí Corma és químic, fundador i exdirector de l'Institut de Tecnologia Química (1990-2010), centre d'investigació mixt creat en l'any 1990 per l'Universitat Politècnica de Valéncia (UPV) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) en sèu en el Campus de la UPV. Fon guardonat en el Premi Príncip d'Astúries d'Investigació en l'any 2014.
Estudis[editar | editar còdic]
Va estudiar Ciències Químiques en l'Universitat de Valéncia (1967-1973) i es va doctorar en l'Universitat Complutense de Madrit en l'any 1976. El treball ho va realisar baix la direcció del Professor Antonio Cortés Riera en l'Institut de Catàlisis i Petroquímica (CSIC), seguit d'un estage postdoctoral de dos anys en la Queen’s University (Canadà).
Treball d'investigació[editar | editar còdic]
Professor d'Investigació; des de l'any 1990 desenrolla la seua llabor científica en l'Institut de Tecnologia Química ITQ (CSIC/UPV), centre d'investigació mixt creat en 1990 per l'Universitat Politècnica de Valéncia (UPV) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
Durant els últims trenta anys ha desenrollat el seu treball d'investigació en Catàlisis Heterogénea tant bàsica com aplicada en colaboració en diverses empreses. Treballa en disseny molecular de catalisadors i en processos catalítics sostenibles en els camps del refinat d'hidrocarburs i derivats de la biomassa, i química fina; ha treballat en aspectes fonamentals de la catàlisis àcit-base i redox en l'objecte d'entendre la naturalea dels centres actius i dels mecanismes de reacció. A partir d'estos coneiximents ha desenrollat una série de catalisadors que estan sent utilisats en diversos processos industrials.
El professor Corma és un expert reconegut internacionalment en catalisadors sòlits àcits i bifuncionals aplicats al refinat del petròleu, petroquímica i processos químics, especialment en la síntesis i aplicació de Zeolites.
És membre estranger de la Royal Society del Regne Unit (2012), la National Academy of Engineering (Estats Units), la Real Acadèmia d'Ingenieria d'Espanya, Consell Consultiu del President Internacional de l'Universidad de Ciència i Tecnologia del rei Abdullah, KAUST (2011), de la Real Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals d'Espanya (2011), Acadèmia Europea, Chemical Science Section.
Premis[editar | editar còdic]
Durant els últims anys (1995 fins a l'actualitat) ha rebut moltíssims premis, entre ells, la Medalla al Mèrit Científic de la Generalitat Valenciana en l'any 2011 i últimament el Premi Príncip d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica en l'any 2014.
La societat química més antiga del món, la Royal Society of Chemistry (RSC) del Regne Unit, li ha otorgat el premi Spiers Memorial 2016.
En l'any 2023 se li concedí el Premi a l'Inventor Europeu (Valéncia, 4 de juliol de 2023), otorgat per l'Oficina Europea de Patents (OEP).
Reconeiximents[editar | editar còdic]
El Professor Corma ha segut investit Doctor Honoris Causa per l'Universitat de Cantàbria (2016), l'Universitat de Jaén (2015), l'Universitat de Bucarest (2014), la Delft University of Technology: TU Delft (2013), University of Ottawa (2012), l'Universitat d'Alacant (2010), per la Faculty of Chemistry and Biochemistry of the Ruhr-University Bochum (2010), l'Universitat de Valéncia (2009), l'Universitat Jaume I de Castelló (2008), per la Technische Universität München (2008), l'Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) (2008) i la Utrecht University (2006).
Avelí Corma ha segut candidat varies voltes al Premi Nobel.
Publicacions i treballs[editar | editar còdic]
Ha publicat més de 1.089 artículs en revistes nacionals i internacionals, i ha escrit tres llibres, vàries revisions. És autor de més de 100 patents, 10 d'elles en explotació comercial. És revisor habitual de llibres i manuscrits per a numeroses publicacions científiques periòdiques i ha format part del Comité Editorial de numeroses revistes científiques.