Astre

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar

Un astre és un cos celest en forma definida. Existixen infinitat d'astres en l'univers, dels quals els astrònoms han categorisat diversos tipos i grandàries.

Satèlits[editar]

Se denomina satèlit natural o lluna a qualsevol objecte que orbita a l'entorn d'un planeta. Generalment el satèlit és molt més chicotet i acompanya al planeta en la seua evolució a l'entorn del Sol (etc.)

Per extensió, se diuen llunes als satèlits d'atres planetes. Se diu els quatre satèlits de Júpiter, pero també, les quatre llunes de Júpiter. També, per extensió, se diu satèlit natural o lluna a qualsevol cos natural que gira a l'entorn d'un cos celest, encara que no siga un planeta, com és el cas de la lluna asteroidal Dactyl que gira a l'entorn de l'asteroide (243) Ida, etc.

En el cas de la Lluna, té una massa tan similar a la massa de la Terra que podria considerar-se un sistema de dos planetes que giren junts (planeta doble). Tal és el cas de Plutó i el seu satèlit Caront. Si dos objectes posseïxen masses similars, se sol parlar de sistema binari i no d'un objecte primari i d'un satèlit, etc.

Estels[editar]

Els estels (del llatí stella i del grec kometes, 'cabellera'), juntament en els asteroides, planetes i satèlits, formen part del Sistema Solar. La majoria d'estos cossos celests descriuen òrbites elíptiques de gran excentricitat, lo qual produïx el seu acostament al Sol en un periodo considerable etc.

A diferència dels asteroides, els estels són cossos sòlits composts de materials que es sublimen en les rodalies del Sol. A gran distància (a partir de 5-10UA) desenrollen una atmòsfera que rodeja el núcleu, nomenada coma. Esta coma està formada per gas i pols. Conforme el cometa s'atraca al Sol, el vent solar assota la coma i es genera la coa o cabellera característica. La coa està formada per pols i el gas de la coma ionisada.

Fon despuix de l'invent del telescopi quan els astrònoms varen començar a estudiar els estels en més detall, advertint llavors de que la majoria d'estos tenen aparicions periòdiques. Edmund Halley fon el primer a donar-se conte d'açò i va pronosticar l'aparició del cometa en 1758, pel qual va calcular que tenia un periodo de 76 anys. Desafortunadament, va morir abans de comprovar la seua predicció. A causa de la seua chicoteta grandària i òrbita molt allargada, a soles podem vore els estels quan estan prop del Sol i per un periodo curt de temps.

Meteors[editar]

Un meteor és un fenomen atmosfèric, que pot ser aéreu (com els vents), aquós (com la pluja o la neu), lluminós i elèctric (com el raig i el fòc de Santelmo).

La paraula meteor se reserva per a distinguir el fenomen lluminós que es produïx en travessar un meteoroide a la nostra atmòsfera. És sinònim de estel fugaç, terme que és impropi, puix no es tracta de estels que es desprenguen de la volta celest.

Els térmens estel fugaç, bòlit i aerolito són bastant imprecisos i es presten a confusió. La terminologia adoptada en l'actualitat és senzilla i precisa, i a soles comprén: meteoroides, meteors i meteorits, a on:

  • Meteoroide: Partícules de pols que es troben en l'espai producte del pas d'algun cometa;
  • Meteor: Els meteoroides interceptats per l'òrbita de la Terra i que entren en la nostra atmòsfera, i produïxen incandescència;
  • Meteorit: Meteors que conseguixen la superfície de la Terra a causa de que no arriben a desintegrar-se en l'atmòsfera.

Vore també[editar]

Enllaços externs[editar]