Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Ir a la navegación Ir a la búsqueda

Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana (APEV) fon una entitat creada en Valéncia en l'any 1934 a partir d'una proposta de Carles Salvador feta en l'any 1921.

El proyecte sorgí en el II Aplec de l'Assamblea de Solitaris Nacionalistes el 31 de juliol de 1921, a on Carles Salvador va expondre la seua idea de crear una associació per tal de demanar l'ensenyança del valencià en les escoles de la mateixa manera que feya en Catalunya l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, la creació d'una editorial per a fer llibres i formar els mestres. Va rebre el recolzament de la Lliga de Solitaris Nacionalistes i de l'IEC, va obrir una oficina en Benassal i publicà un fullet de 17 pàgines. Aixina mateix, la proclamació de la Dictadura de Primo de Rivera va fer suspendre el proyecte.

El 7 de febrer de 1934 es va constituir novament en Antoni Tarín i Sales (president), Carles Salvador, Enric Orts i Ausina, Robert Moròder i Molina, Enric Valor i Vives, Lambert Castelló, Gayetà Huguet i Segarra, Emili Beüt i Belenguer, Pasqual Asins i Lerma, Ismael Rosselló i Enric Soler i Godes, en el recolzament del Centre d'Actuació Valencianista. Convocaren un curset de valencià per correspondència i un curset de morfologia, adoptant com a pròpies les Normes de Castelló, i es propongueren crear una xàrcia de biblioteques i publicar un bolletí. Durant els anys següents organisaren una Associació per a Mestres i concursos, conferències i una Escola en llengua valenciana, a on assistiren 139 alumnes. Durant la guerra civil espanyola decaigué la seua activitat i en l'any 1938 es va dissoldre.

Referències[editar]