Almàssera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Almàssera
Localisació d'Almàssera respecte de la Comunitat Valenciana.png ALMC0SSERA.jpg
Localisació d'Almàssera respecte de l'Horta Nort.png
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Horta Nort
Partit judicial: Moncada
Ubicació: 39°30′42″N 0°21′2″O
Altitut: 10 msnm
Superfície: 2,7 km²
Població: 7.308 hab.
Densitat: 2.706,66 hab./km²
Gentilici: Almasserer/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46132
Festes majors: 4º dumenge d'agost
Alcalde: Laura Roig Panach (PPCV)
Pàgina web: Web Oficial d'Almàssera


Almàssera (en castellà Almácera) és un municipi de la Comunitat Valenciana situat en la província de Valéncia, en la comarca de la Horta Nort. Segons el INE de l'any 2017 contava en una població de 7.308 habitants.

Geografia[editar]

Situat al nort de la ciutat de Valéncia, en el marge esquerre del barranc de Carraixet. El terme és completament pla. El terreny és d'argila i arenes. El barranc de Carraixet ho creua d'oest a est i servix de llímit en Alboraya i Tavernes Blanques; normalment està sec, excepte en els periodos de pluja, que poden produir-se perilloses inundacions (com la de 1957, que va causar danys copiosos).

El clima és mediterràneu.

Localitats llimítrofs[editar]

El terme municipal d'Almàssera llimita en les localitats següents: Alboraya, Bonrepòs i Mirambell, Meliana, Tavernes Blanques i Valéncia, totes elles de la província de Valéncia.

Accessos[editar]

La manera més senzilla d'arribar des de la ciutat de Valéncia és a través de la carretera CV-300. També conta en estació de ferrocarril en la llínea 3 de Metrovalencia.

Història[editar]

Va ser una antiga alqueria musulmana donada pel rei Jaume I el Conquistador en l'any 1238 al bisbe d'Osca, Vidal de Canelles. En l'any 1242 pertanyia a Miró de Ciutadella. Està documentat el manament d'un pagament de cinquanta sòlits a D.P. Marrades a data del 7 de maig de 1372 i un atre el 26 de juny del mateix any, segons consta en el llibre Claveria Comuna.

Despuix fins a l'any 1610, va ser senyoriu dels Arts, passant posteriorment a ser propietat dels comtes de Parcent, fins a l'abolició dels senyorius en l'any 1814.

Demografia[editar]

Almàssera té una població de 7.308 habitants segon el INE de l'any 2017.

Evolució demogràfica d'Almàssera [1]
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2017
Població 1.675 1.956 2.261 2.335 2.625 2.729 2.965 4.713 5.482 5.396 5.759 6.737 6.883 7.308

Economia[editar]

La superfície cultivada és de regadiu. Solen obtindre's tres collites a l'any. Els principals cultius són hortalices. Se rega en aigües de les séquies de Rascanya i Real de Moncada.

La principal indústria és la ceràmica i la fosa.

Monuments[editar]

Erro al crear miniatura:
Iglésia Parroquial d'Almàssera
  • Iglésia Parroquial. La parròquia d'Almàssera va ser anexa a la d'Alboraya fins al sigle XIV. En l'any 1699 va ser reconstruïda. En l'any 1792 es va començar a edificar un atre temple, junt en l'anterior, acabat en la primera mitat del sigle XIX. En l'actual parròquia es conserva l'aquillat de les Sagrades Formes del Miracle dels Peixets.
  • Creu Coberta (Cruz Coberta). Com s'indica el seu nom es tracta d'una creu coberta perqué no es degrade per les inclemències del temps.

Festes locals[editar]

  • Festes Majors. Les festes municipals, o festes majors, tenen lloc a finals d'agost, en el seu dia cima el quart dumenge d'agost, que se celebra el dia del Corpus, per privilegi papal. L'acte més important durant eixe dia és la tradicional processó del Corpus, en la que participen numerosos veïns del poble interpretant a personages bíblics, junt en les danses i la presència dels jagants.

Atres dies importants són el dia del Crist de la Fe i la Providència, en solemne processó i el dia de les Calderes, que posa fi a les festes en l'espectacular preparació d'este plat típic i el colofó de la Chopà que consistix en una batalla d'aigua entre els veïns.

Política[editar]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
19791983 Vicente Bayarri Orrios UCD
19831987 Antonio Sánchez Aguilar PSPV-PSOE
19871991 Vicente Bayarri Orrios
Antonio Sánchez Aguilar
Rafael Yagüe Monrabal
UCD
PSPV-PSOE
19911995 Julián Puché
Enric Ramon i Montanyana
PPCV
UV
19951999 Enric Ramon i Montanyana UV
19992003 Enric Ramon i Montanyana UV
20032007 Enric Ramon i Montanyana Ex-UV
20072011 Laura Roig Panach PPCV
2011- n/d n/d

Enllaços externs[editar]

Referències[editar]


Municipis de l'Horta Nort
Albalat dels Sorells    Alboraya    Albuixech    Alfara del Patriarca    Almàssera    Bonrepòs i Mirambell    Burjassot    Emperador    Foyos    Godella    Massalfassar    Massamagrell    Meliana    Moncada    Museros    La Pobla de Farnals    Puçol    El Puig    Rafelbunyol    Rocafort    Tavernes Blanques    Vinalesa