Alfons el Magnànim

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
(Redirigit des de «Alfons V»)
Saltar a: navegació, buscar
"Alfons V, El Magnànim", obra del pintor valencià Joan de Joanes.

Alfons el Magnànim, rei d’Aragó, Valéncia, Mallorca, Sicília, Sardenya i Nàpols i comte de Barcelona, naixqué en Medina del Campo en l'any 1396 i morí en el castell Dell’Ovo, Nàpols, en l'any 1458.

Estratega, batallador, humaniste, d’ell es la cita: “Els llibres són, entre els meus consellers, els que més m’agraden, perque ni el temor ni l’esperança els impedixen dir-me lo que dec fer”. Alfons III de Valéncia, el segon de la dinastia dels Trastamara, es casà en Maria de Castella, la seua cosina germana, en la qual no tingué descendència. La reina no ixqué dels estats peninsulars, mentres que el rei passà gran part de la seua vida per les possessions italianes.

Al seu òbit, aquelles les deixà al seu fill natural Ferran, mentres que el llegat peninsular quedà en mans del seu germà Joan de Trastamara, Joan II de Valéncia.

Mampreses pel Mediterràneu[editar]

Valéncia, ciutat i regne, està present en les mampreses del Magnànim i constituïx la via per la qual, en tota seguritat, es produïx l'introducció del Renaiximent en la Península Ibèrica; no debades el port del Cap i Casal era, en aquells moments, un dels més importants de l'àmbit mediterràneu.

Alfons rebé l’ajuda incondicional –a pesar d’alguna contestació o mínima oposició puntual- dels valencians en les seues mampreses d'expansió per la Mediterrànea. Dos dels grans poetes del sigle d’Or, Ausias March i Jordi de Sant Jordi, s’enrolaran com a cavallers en les expedicions que el rei protagonisarà, i ad ell dedicaran algun poema; ell creà l’Archiu del Regne de Valéncia i el Mestre Racional, dos institucions més que sumar a les que particularisaven la nacionalitat valenciana en el marc del restant de dominis reals. En época del Magnànim, Valéncia serà referent cultural, polític i comercial, i en el Cap i Casal, la seua esposa llegitima, Maria, establirà la seua residencia i fundarà el Monasteri de la Trinitat, regit per la gran Sor Isabel de Villena.

Valéncia, sempre fon fidel en els seus monarques, i més en el cas del Magnànim a qui ajudà complidament en les iniciatives i mampreses d'Alfons III de Valéncia i V d'Aragó.

Vore també[editar]

Enllaços externs[editar]