Alfabet glagolític

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
Taula inscrita en el alfabet glagolític.

L'alfabet glagolític (en antic eslau eclesiàstic Ⰳⰾⰰⰳⱁⰾⰻⱌⰰ glagólitsa, i en eslau eclesiàstic глаголица, glagólitsa) és el més antic dels alfabets eslaus que es coneixen. Va ser creat pels sants Ciril i Metodi al voltant dels anys 862-863 per a traduir la Bíblia i atres texts a les llengües eslaves.

El nom ve de la paraula глаголъ (glagolə), que en búlgar antic significa paraula (i d'a on ve el nom de la lletra "G" en dita llengua). Com glagolati significa parlar, se sol referir poèticament al glagólitsa com "els signes que parlen".

L'alfabet glagolític original consta de 41 lletres, encara que la cantitat varia lleument en versions posteriors. Vintiquatre de les 41 lletres glagolítiques originals deriven, provablement, de grafemes de cursiva migeval de l'alfabet grec, a les que s'ha donat un disseny més ornamental. Se supon que les lletres sha, shta i tsi provenen del Alfabet hebreu (les lletres Shin i Tsadi) - els fonemes que representen estes lletres no existien en grec pero sí en eslau i són prou habituals en totes les llengües eslaves. D'entre els originals, els caràcters restants són d'orige desconegut. Es creu que alguns poden provindre de caràcters hebreus i samaritans, que Sant Ciril va deprendre en els seus viages.

Bibliografia[editar]

  • Fucic, Branko: Glagoljski natpisi (En: Djela Jugoslavenske Akademije Znanosti i Umjetnosti, knjiga 57.) Zagreb, 1982. 420 p.
  • Fullerton, Sharon Golke: Paleographic Methods Used in Dating Cyrillic and Glagolitic Slavic Manuscripts (En: Slavic Papers No. 1.) Ohio, 1975. 93 p.
  • Gosev, Ivan: Rilszki glagolicseszki lisztove. Szofia, 1956. 130 p.
  • Jachnow, Helmut: Eine neue Hypothese zur Provenienz der glagolitischen Schrift - Überlegungen zum 1100. Todesjahr des Methodios von Saloniki. En: R. Rathmayr (Hrsg.): Slavistische Linguistik 1985, München 1986, pp. 69-93.
  • Jagic, Vatroslav: Glagolitica. Würdigung neuentdeckter Fragmente, Wien, 1890.
  • Kiparsky, Valentin: Tschernochvostoffs Theorie über den Ursprung des glagolitischen Alphabets. En: M. Hellmann u.a. (Hrsg.): Cyrillo-Methodiana. Zur Frühgeschichte des Christentums bei den Slaven, Köln 1964, pp. 393-400.
  • Miklas, Heinz (Hrsg.): Glagolitica: zum Ursprung der slavischen Schriftkultur, Wien, 2000.
  • Steller, Lea-Katharina: A glagolita írás In: B.Virághalmy, Lea: Paleográfiai kalandozások. Szentendre, 1995. ISBN 963-450-922-3
  • Vais, Joseph: Abecedarivm Palaeoslovenicvm in usum glagolitarum. Veglae, [Krk], 1917. XXXVI, 74 p.
  • Vajs, Josef: Rukovet hlaholske paleografie. Uvedení do knizního písma hlaholskeho. V Praze, 1932. 178 p, LIV. tab.