Afonso Gonçalves Baldaia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Afonso Gonçalves Baldaia
Escudo de Brasão da familia Baldaia, Portugal.jpg
Nacionalitat: Portuguesa
Ocupació:
Naiximent:
Lloc de naiximent: Porto, Portugal
Defunció:
Lloc de defunció: Praia da Vitória, Açores, Portugal

Afonso Gonçalves Baldaia fon un navegant portugués del sigle XV, naixcut en Porto, (Portugal), conegut perque en l'any 1435 capitanejà un dels dos barcos que varen creuar el tròpic de Càncer per primera volta entre els navegants europeus coneguts, des de que ho feren els fenicis en l'any 813 a. C.[1]

Viages d'exploració[editar]

Afonso Gonçalves Baldaia va prendre part en tres expedicions per terres africanes. En l'any 1434 Gil Eanes havia navegat més allà del cap Bojador, una barrera física i sicològica que els mariners europeus havien considerat durant molt de temps el non plus ultra de la navegació. En l'any 1435 Enric el Navegant envià novament Eanes a la zona,esta vegada acompanyat per un segon vaixell, un barinel comandat per Afonso Gonçalves Baldaia, en instruccions per descobrir la costa situada més allà de Bojador.

Eanes i Baldaia varen navegar fins a Angra dos Ruivos, unes 50 llegües (250 quilòmetros) al sur de Cap Bojador. Resseguint la costa desèrtica del Sàhara varen vore alguns rastres de presència humana - calcigades d'hòmens i gamells - pero no veren ningú.

En l'any 1436 Baldaia va iniciar una nova expedició, esta vegada en instruccions per trobar i portar a Portugal un habitant local.[2] Novament seguí la costa africana fins a arribar a una entrada a la costa que nomenà Río de Oro imaginant que era la desembocadura del llegendari riu d'Or. Allà varen aprofitar caçar foques monge del Mediterrani i omplir el vaixell de pells de foca i oli. Anant més al sud Baldaia creuà el Tròpic de Càncer i va arribar fins a Pedra da Galé. En no trobar més que algunes rets de peixca abandonades Baldaia va tornar cap a casa, havent navegat unes 125 milles més al sur que les navegades en l'expedició anterior.

Decepcionat per l'escàs èxit en l'exploració, el príncip Enric no envià cap expedició a la zona fins a l'any 1441, quan Antão Gonçalves va tornar a Río do Oro per dur a terme una atra cacera de foques, i Nuno Tristão per explorar més al sur d'a on ho havia deixat Baldaia.

Els últims anys[editar]

Al tornar a Portugal sabem poca cosa d'ell. Fon nomenat almoixerif en la ciutat de Porto per Eduart I de Portugal, càrrec en el qual es mantenia el 13 d'octubre de 1442. No serà fins a l'any 1451 quan aparega un nou almoixerif en la ciutat.

Referències[editar]

  1. [1], Scarecrow Press. ISBN 0810820862.
  2. Zurara (p.35), Barros (p.44), Quintella (p.82)

Bibliografia[editar]

  • João de Barros (1552–59) Décadas da Ásia: Dos feitos, que os Portuguezes fizeram no descubrimento, e conquista, dos mares, e terras do Oriente.. Vol. 1 (Dec I, Lib.1-5).
  • Gomes Eanes de Zurara (1453) Crónica dos feitos notáveis que se passaram na Conquista da Guiné por mandado do Infante D. Henrique or Chronica do descobrimento e conquista da Guiné. [Trans. 1896-99 by C.R. Beazley and E. Prestage, The Chronicle of the Discovery and Conquest of Guinea, London: Halyut, v.1, v.2
  • Diffie, Bailey W., and George D. Winius (1977) Foundations of the Portuguese empire, 1415-1580 Minneapolis, MN: University of Minnesota Press
  • Quintella, Ignaco da Costa (1839–40) Annaes da Marinha Portugueza, 2 vols, Lisbon: Academia Real das Sciencias. vol. 1
  • Russell, P.E. (2001) Prince Henry 'the Navigator': a life New Haven, Conn: Yale University Press.