Edició de «Isabel I d'Anglaterra»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 71: | Llínea 71: | ||
En l'any [[1568]], Isabel es va sentir amenaçada per la duríssima repressió del [[Fernando Álvarez de Toledo i Pimentel|Duc d'Alba]] de les regirades protestants en [[Holanda]], aixina com per l'atac de [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]] contra els barcos dels pirates [[Francis Drake]] i [[John Hawkins]]. Mentres que els seus consellers, encapçalats per [[Francis Walsingham]], demanaven a la reina que recolzara la causa protestant com ya havia fet anys abans en el príncip de [[Condé]], esta es va inclinar per ordenar la captura de la [[flota d'Índies]] en [[1569]]. | En l'any [[1568]], Isabel es va sentir amenaçada per la duríssima repressió del [[Fernando Álvarez de Toledo i Pimentel|Duc d'Alba]] de les regirades protestants en [[Holanda]], aixina com per l'atac de [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]] contra els barcos dels pirates [[Francis Drake]] i [[John Hawkins]]. Mentres que els seus consellers, encapçalats per [[Francis Walsingham]], demanaven a la reina que recolzara la causa protestant com ya havia fet anys abans en el príncip de [[Condé]], esta es va inclinar per ordenar la captura de la [[flota d'Índies]] en [[1569]]. | ||
− | Eixe mateix any ([[1569]]) es produïxen dos alçaments: la | + | Eixe mateix any ([[1569]]) es produïxen dos alçaments: la cridada [[Alçament del Nort|Rebelió del Nort]], liderada per nobles catòlics de dita zona, que esperaven contar en el respal de [[Espanya]] contra Isabel, i la primera [[rebelions de Desmond|rebelió de Desmond]] contra el govern anglés en [[Regne d'Irlanda|Irlanda]], liderada per [[James Fitzmaurice Fitzgerald]]. No obstant, tant el [[Duc d'Alba]] com [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]] eren contraris a intervindre en [[Anglaterra]], donada la complicada situació en [[Països Baixos|Holanda]]. Privats els seus enemics de respal exterior, Isabel va poder fer front a les rebelions, encara que va ser escombregada per una bula [[Papa|papal]] de [[1570]], que va exacerbar els seus problemes en els catòlics. Un any despuix el banquer florentí Ridolfí va planejar assessinar a la reina i colocar a [[María I Stuart|María Stuart]] en el tro, en respal d'[[Espanya]], per a restaurar el [[catolicisme]]. No obstant, el pla va ser descobert per [[William Cecil|Cecil]], i els conspiradors varen ser eixecutats. Entre ells es trobava el [[Thomas Howard, IV duc de Norfolk|duc de Norfolk]], primer d'Isabel. |
L'enduriment dels seus problemes en els catòlics no va impedir a Isabel inclinar-se per una aliança en [[França]] com a contrapés a [[Espanya]], a pesar de la [[matança de Sant Bartolomé]] de l'any [[1572]]. Va aplegar inclús a negociar el seu matrimoni en el futur [[Enrique III de França|Enrique III]], i despuix de la coronació d'este, en el seu germà [[Francesc d'Anjou]], que va fallir en [[1584]] ans que l'unió poguera portar-se a terme. | L'enduriment dels seus problemes en els catòlics no va impedir a Isabel inclinar-se per una aliança en [[França]] com a contrapés a [[Espanya]], a pesar de la [[matança de Sant Bartolomé]] de l'any [[1572]]. Va aplegar inclús a negociar el seu matrimoni en el futur [[Enrique III de França|Enrique III]], i despuix de la coronació d'este, en el seu germà [[Francesc d'Anjou]], que va fallir en [[1584]] ans que l'unió poguera portar-se a terme. |