Edició de «Isabel I d'Anglaterra»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 73: | Llínea 73: | ||
Eixe mateix any ([[1569]]) es produïxen dos alçaments: la nomenada [[Alçament del Nort|Rebelió del Nort]], liderada per nobles catòlics de dita zona, que esperaven contar en el respal de [[Espanya]] contra Isabel, i la primera [[rebelions de Desmond|rebelió de Desmond]] contra el govern anglés en [[Regne d'Irlanda|Irlanda]], liderada per [[James Fitzmaurice Fitzgerald]]. No obstant, tant el [[Duc d'Alba]] com [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]] eren contraris a intervindre en [[Anglaterra]], donada la complicada situació en [[Països Baixos|Holanda]]. Privats els seus enemics de respal exterior, Isabel va poder fer front a les rebelions, encara que va ser escombregada per una bula [[Papa|papal]] de [[1570]], que va exacerbar els seus problemes en els catòlics. Un any despuix el banquer florentí Ridolfí va planejar assessinar a la reina i colocar a [[María I Stuart|María Stuart]] en el tro, en respal d'[[Espanya]], per a restaurar el [[catolicisme]]. No obstant, el pla va ser descobert per [[William Cecil|Cecil]], i els conspiradors varen ser eixecutats. Entre ells es trobava el [[Thomas Howard, IV duc de Norfolk|duc de Norfolk]], primer d'Isabel. | Eixe mateix any ([[1569]]) es produïxen dos alçaments: la nomenada [[Alçament del Nort|Rebelió del Nort]], liderada per nobles catòlics de dita zona, que esperaven contar en el respal de [[Espanya]] contra Isabel, i la primera [[rebelions de Desmond|rebelió de Desmond]] contra el govern anglés en [[Regne d'Irlanda|Irlanda]], liderada per [[James Fitzmaurice Fitzgerald]]. No obstant, tant el [[Duc d'Alba]] com [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]] eren contraris a intervindre en [[Anglaterra]], donada la complicada situació en [[Països Baixos|Holanda]]. Privats els seus enemics de respal exterior, Isabel va poder fer front a les rebelions, encara que va ser escombregada per una bula [[Papa|papal]] de [[1570]], que va exacerbar els seus problemes en els catòlics. Un any despuix el banquer florentí Ridolfí va planejar assessinar a la reina i colocar a [[María I Stuart|María Stuart]] en el tro, en respal d'[[Espanya]], per a restaurar el [[catolicisme]]. No obstant, el pla va ser descobert per [[William Cecil|Cecil]], i els conspiradors varen ser eixecutats. Entre ells es trobava el [[Thomas Howard, IV duc de Norfolk|duc de Norfolk]], primer d'Isabel. | ||
| − | L'enduriment dels seus problemes en els catòlics no va impedir a Isabel inclinar-se per una aliança en [[França]] com a contrapés a [[Espanya]], a pesar de la [[matança de Sant Bartolomé]] de l'any [[1572]]. Va aplegar | + | L'enduriment dels seus problemes en els catòlics no va impedir a Isabel inclinar-se per una aliança en [[França]] com a contrapés a [[Espanya]], a pesar de la [[matança de Sant Bartolomé]] de l'any [[1572]]. Va aplegar fins i tot a negociar el seu matrimoni en el futur [[Enrique III de França|Enrique III]], i despuix de la coronació d'este, en el seu germà [[Francesc d'Anjou]], que va fallir en [[1584]] ans que l'unió poguera portar-se a terme. |
La pressió sobre Isabel per a que recolzara als protestants holandesos anà incrementant-se, fins que en [[1577]] el consell real, incloent a [[William Cecil|Cecil]], va aprovar unànimement l'enviament d'una força expedicionaria. La reina va conferir el mando de dita força a [[Robert Dudley]], comte de [[Leicester]], pero va canviar d'opinió a l'any següent retirant el seu respal per la seua reticència a entrar en un conflicte obert en [[Espanya]]. | La pressió sobre Isabel per a que recolzara als protestants holandesos anà incrementant-se, fins que en [[1577]] el consell real, incloent a [[William Cecil|Cecil]], va aprovar unànimement l'enviament d'una força expedicionaria. La reina va conferir el mando de dita força a [[Robert Dudley]], comte de [[Leicester]], pero va canviar d'opinió a l'any següent retirant el seu respal per la seua reticència a entrar en un conflicte obert en [[Espanya]]. | ||
| Llínea 91: | Llínea 91: | ||
[[Archiu:Spanish Armada.jpg|thumb|''Derrota de l'armada invencible'', pintura de [[Philippe-Jacques de Loutherbourg]] ([[1796]]).]] | [[Archiu:Spanish Armada.jpg|thumb|''Derrota de l'armada invencible'', pintura de [[Philippe-Jacques de Loutherbourg]] ([[1796]]).]] | ||
| − | La victòria sobre l'[[Armada Invencible|armada]] va omplir de consol a Isabel, que ya no hauria de témer una invasió dels terços espanyols. Pero l'ambient en Anglaterra despuix de la batalla va distar de ser una algaravia de fervor patriòtic i festejos pel fracàs de l'invasió espanyola. A la batalla varen seguir tot tipo de disturbis i enfrontaments polítics provocats per les penalitats passades pels combatents anglesos, que varen tardar mesos en cobrar els seus sòus degut a que la guerra va portar a la vora de la bancarrota a les corones anglesa i espanyola. Aixina i tot, confiada per la victòria, en [[1589]] la reina va ordenar una expedició contra [[Lisboa]], la [[Armada Anglesa|contraarmada]] (superior | + | La victòria sobre l'[[Armada Invencible|armada]] va omplir de consol a Isabel, que ya no hauria de témer una invasió dels terços espanyols. Pero l'ambient en Anglaterra despuix de la batalla va distar de ser una algaravia de fervor patriòtic i festejos pel fracàs de l'invasió espanyola. A la batalla varen seguir tot tipo de disturbis i enfrontaments polítics provocats per les penalitats passades pels combatents anglesos, que varen tardar mesos en cobrar els seus sòus degut a que la guerra va portar a la vora de la bancarrota a les corones anglesa i espanyola. Aixina i tot, confiada per la victòria, en [[1589]] la reina va ordenar una expedició contra [[Lisboa]], la [[Armada Anglesa|contraarmada]] (superior fins i tot a l'Armada Invencible), en l'objectiu d'acabar en els restants de la flota espanyola de l'Atlàntic i incitar a [[Portugal]] a un alçament en contra de [[Felipe II d'Espanya|Felipe]]. No obstant, esta expedició va acabar en desastre, ya que va ser incapaç de capturar la capital portuguesa, perdent gran cantitat de soldats, mariners i bucs, i provocant una gran crisis econòmica. |
Més èxit varen tindre les seues intervencions en favor dels protestants holandesos (8000 soldats) i en la guerra civil francesa, a favor del també protestant [[Enrique IV de França]] (20 000 soldats), ya que en recolzar a Enrique, Isabel va distraure l'atenció d'[[Espanya]], permetent als rebels holandesos recuperar-se quan ya creïen la seua derrota casi segura. Encara que la guerra religiosa es va decantar del costat catòlic, en convertir-se Enrique al [[catolicisme]] en [[1593]], Isabel va mantindre l'aliança en [[França]] per la necessitat de proseguir la lluita contra [[Espanya]]. Encara que va retirar les seues tropes de [[França]] en [[1596]], Isabel va tornar a enviar de nou 2000 soldats despuix de la captura espanyola de [[Calais]]. | Més èxit varen tindre les seues intervencions en favor dels protestants holandesos (8000 soldats) i en la guerra civil francesa, a favor del també protestant [[Enrique IV de França]] (20 000 soldats), ya que en recolzar a Enrique, Isabel va distraure l'atenció d'[[Espanya]], permetent als rebels holandesos recuperar-se quan ya creïen la seua derrota casi segura. Encara que la guerra religiosa es va decantar del costat catòlic, en convertir-se Enrique al [[catolicisme]] en [[1593]], Isabel va mantindre l'aliança en [[França]] per la necessitat de proseguir la lluita contra [[Espanya]]. Encara que va retirar les seues tropes de [[França]] en [[1596]], Isabel va tornar a enviar de nou 2000 soldats despuix de la captura espanyola de [[Calais]]. | ||